Dades Personals

Estudiant de Ciències de la Comunicació a la UAB. Amant de l'esport i la música. "Cul inquiet"

dilluns, 24 de gener del 2011

El conflicte tunisià des de la corresponsalia de Mas de Xaxàs al país Africà

UAB
El periodisme des de l’estima a l’ofici
Mas de Xaxàs ofereix una xerrada als seus alumnes de Periodisme sobre el conflicte a Tunis durant la seva feina com a corresponsal de la Vanguardia.

El periodista y llicenciat en Història Contemporània, Xavier Mas de Xaxàs, ha repassat els seus afers,  fites i recances viscudes durant la seva corresponsalia a Tunis, durant la setmana passada. El cronista de la Vanguardia, ha ofert una sessió especial plena d’anècdotes i situacions inversemblants, davant dels seus alumnes de Periodisme, de la UAB.

La vida d’un periodista no sempre és un camí de ” flors i violes”. És un trajecte dur i sembrat des de la persistència i la humilitat, valors que Mas de Xaxàs ha intentat transmetre des del niu del conflicte tunisià, des de les barriades més rebels, des dels enfocaments més crítics i ficticis del conflicte, però a la vegada nodrits de realitat.

El passat 12 de Gener, aterrava a l’aeroport de Cartago, Tunis, amb la intenció de cobrir el que es preveia com una revolució en tota regla: Els estudiants començaven a mobilitzar-se reclamant els seus drets i el professors els donaven suport des de l’ostracisme i l’agabellament insuls. Mentrestant, el passat 5 de Gener, el llicenciat en Informàtica, Mohamed Bouazizi es convertia en la primera víctima del tracte injust de la dictadura cap al seu poble. Un símptoma més de la imminent fuga del dictador Ben Ali i la seva família del país.

La revolta a les xarxes socials començava a fer efecte. Els grups de Facebook sota identitats falses eren tot un èxit.  Les classes mitjanes deixaven de banda la falta de resistència política i el vet a la premsa per convertir-se en informadors i inclús, Slim Amamou, el blogger que va passar de la presó al govern de transició. El camí cap a la democràcia semblava iniciar el seu recorregut en els carrers i els comerços.

Mentrestant, Mas de Xaxàs, allotjat a l’Hotel Àfrica, a l’avinguda Habib Bourguiba,(una de les més concorregudes de la ciutat tunisiana) s’encarregava d’anar a busca el problema al carrer, de presenciar in situ les manifestacions populars, en definitiva, de cercar la notícia. La seva feina constava en aconseguir “ser els ulls del diari que l’envia”, ser el més productiu possible i convertir-se en la informació de referència per damunt de les ràdios o televisions. 
http://videos.lavanguardia.es/internacional/20110113/54102030496/protestas-en-tunez.html(Video grabat des del telèfon mòbil de Mas de Xaxàs, a un barri de Tunis)

Les xarxes socials com twitter, han estat fonamentals perque Mas de Xaxàs estableixi un vincle d’interacció amb el lector àvid d’immediatesa i síntesi. Gràcies als seus tweets amb fotos o vídeos, ha ofert al lector una informació més àgil que qualsevol teletip d’agència. http://twitter.com/masdexaxas(Twitter de Mas de Xaxàs, indispensable durant el conflicte tunisià)

El corresponsal a Tunis per la Vanguardia, assegura que la redacció del diari és importantíssima en el procés de difusió d’informació, ja que és qui fa que la teva notícia,crònica o reportatge tingui valor i sigui important. El periodista i reporter de la secció internacional de la Vanguardia i docent de , Plàcid Garcia-Planas, ha estat el “culpable” de canalitzar les cròniques diàries de Mas de Xaxàs i ha assegurat que la feina del corresponsal és primordial per fer saber que pertot ar reu del món hi ha conflictes i problemes que s’han de noticiar i investigar. 
Acompanyant a Mas de Xaxàs i Garcia-Planas,la periodista i enviada especial a Brussel·les durant nou anys, i companya dels citats en la docència de Periodisme, Teresa Carreras, ha destacat l’autenticitat del periodista plural i la satisfacció de ser llegit, vist i escoltat pel públic.

A pesar del cansament, un no s’ha de deixar portar pel desànim si no s’aconsegueix el que t’havies plantejat i, en definitiva, intentar no defallir a pesar de la duresa de l’ofici.

diumenge, 23 de gener del 2011

Crónica Valencia 4-3 Málaga des del punto de vista Valencianista (Jor.20)

El Valencia gana un partido loco, ante nueve jugadores

Los de Emery se llevan un duelo loco (4-3) marcado por las expulsiones del Málaga y por la lluvia de goles.


El Valencia logra el enésimo triunfo sobre la bocina


Parece ser que el Valencia está abonado al espectáculo. Por enésima vez, se ha resuelto el partido en los últimos minutos. En esta ocasión pero, se ha sudado más y el héroe no ha sido Mata sinó Aduriz.
En Mestalla se ha vivido uno de esos partidos dificiles de olvidar. El encuentro empezaba con un dominador claro, el Málaga, que inquietaba sin cesar al guardameta local Guaita, quién respondía con creces a cada llegada peligrosa.
A pesar del buen hacer del de Torrent, el primer gol visitante no tardaría en subir al marcador: Rondón fue el encargado de anotar el (0-1).
Lo que no esperaban los jugadores malagueños era la expulsión de su flamante fichaje, Demichelis, que abandonó el terreno de juegos premeditadamente, en el minuto 17. Fue penalti y expulsión, sobre Mata. El propio Mata se encargaría de lanzar la pena máxima y lograr la igualada (1-1).
Pese a estar con un hombre menos, Rondón volvió a rematar al fondo de las mallas, esta vez , tras una falta botada por el portugués Duda.
Se llegaba a la media parte con el dominio malagueño, pese a estar con diez (1-2).
El segundo tiempo empezó con un cambio de planes en los esquemas de Unai Emery. Entraron Soldado y Éver Banega. El volante argentino intentó tomar las riendas en la transición del equipo che.
La entrada de los cambios sirvió para lograr el (2-2) gracias a un excelente remate cruzado del recién llegado Soldado. A partir del empate, se vió a un Valencia más liberado y más cómodo en la cancha. Llegaron varias veces a la porteria defendida por Asenjo y en una de las embestidas, tras la concesión de un dudoso córner Helder Rosario fue expulsado con roja directa, ante el asombro de sus compañeros. El acta arbitral refleja un corte de mangas y varios improperios del jugador al árbitro y linier.
El Málaga afrontaba el partido con 9 y el partido quedaba encarrilado para los locales. De hecho, Banega logró avanzarse en el marcador tras un meollo en el área del Málaga. (3-2) y partido finiquitado a falta de 25 minutos para la conclusión.
Aunque Baptista, parecía “picado” por la situación y , después de una contra aislada , dribló a un defensor y colocó magistralmente el balón al fondo de las mallas de la meta de Guaita. (3-3).
Faltaban poco más de diez minutos y el Valencia siguió atacando con persistencia la porteria visitante. Aduriz tuvo la primera ocasión clara pero erró ante Asenjo. Aunque ya llegados al 90′, el mismo Aduriz redimiría su fallo fusilando la porteria rival tras un pase de Soldado. (4-3) y pitido final.
Otros 3 puntos más que suben a la cuenta del Valencia ante un Málaga peleón y orgulloso. Una victoria lograda con sangre y sudor pero con sonrisas para todos en el desenlace. Falta mejorar el juego y controlar los partidos aunque la racha che no parece dispuesta a terminar.
Valencia: Guaita, Miguel, Stankevicius, Dealbert (Banega, m.46), Mathieu, Maduro, Tino Costa, Pablo (Joaquín, m.69), Mata, Jordi Alba (Soldado, m.46) y Aduriz.
Málaga: Asenjo, Jesus Gámez, Hélder Rosario, Demichelis, Eliseu, Apoño, Maresca (Manolo Gaspar, m.21), Camacho, Duda (Seba Fernández, m.70), Baptista y Rondón (Recio, m.68).
Goles: 0-1, m.10: Rondón. 1-1, m.17: Mata, de penalti. 1-2, m.34: Rondón. 2-2, m.53: Soldado. 3-2, m.67: Banega. 3-3, m.79: Baptista. 4-3, m.90: Aduriz.
Árbitro: Rubinos Pérez (comité madrileño). Amonestó a Aduriz y Maduro por el Valencia y por el Málaga a Apoño y Asenjo y Baptista, . Expulsó con roja directa a Demichelis (m.17) en la jugada del penalti que supuso el empate a uno para el Valencia y Rosario (m.67) al protestar al juez de línea en un córner. También expulsó al técnico del Málaga, Manuel Pellegrini (m.82).
El 1×1
Guaita 6 Empezó mostrando sus ya habituales facultades a base de paradones.
Pese a recibir tres goles, poco pudo hacer para evitarlos.

Miguel 6 – Pecó de inocencia en la primera mitad y pagó sus subidas con dos goles en contra. En la segunda mitad se centró más.

Stankevicius 5 No fue su mejor noche. Fue abordado por los atacantes malagueños en múltiples ocasiones

Dealbert 5 Al igual que su compañero, estuvo bastante flojo durante todo el partido. Fue elegido en el carrusel de cambios tácticos de Emery

Mathieu 6 Demostró no tener ningún tipo de miedo. Atacó con asiduidad aunque le faltó confianza para finalizar.

Tino Costa 7 Con la entrada de Banega pudo disponer de más campo para dotar a los delanteros de balones y causar peligro.

Maduro 6 Estuvo espeso y le costó controlar las riendas del partido.

Pablo H 6 No tuvo la oportunidad de derrochar sus cualidades explosivas. A pesar de no participar demasiado, cumplió.

Mata 7 Buen partido del ariete che. Ganó la espalda de sus marcadores hasta provocar un penalti y la expulsión de Demichelis. Convertiría la pena máxima y sigue con su racha anotadora.

Jordi Alba 6 No hizo un partido muy completo aunque dispuso de metros para cavalgar a sus anchas. Estuvo correcto.

Aduriz 7 Tras tener la “chance” a falta de cinco minutos y errar, pudo lograr el gol más importante de la noche, el de la victoria y en el 90. Héroe.

Banega 7 -Se hizo con las riendas en la medular y dotó de espacios a sus compañeros. Logró el 3-2 y no flaqueó en los momentos clave.

Soldado 8 Emery sabe que tiene dos delanteros con el gol en sus venas. Nada más entrar en el terreno de juego logró un golazo y en el 90 asistió a Aduriz en el definitivo 4-3. Fue el mejor del Valencia

Joaquín 6 Entró con el partido abierto aunque no gozó de oportunidades para mostrar sus cualidades.