Aston Villa: Balanç de la temporada

Sentir quelcom per un equip de futbol, bàsquet o rugby suposa, a vegades, un dur impediment a l'hora de pronunciar-se en qualsevol terreny de la vida.  Els colors,es poden tenyir, però mai amagar . De fet, la llibertat per opinar de tot, sempre partint de la base del respecte, ha de ser el pal de paller que sostingui qualsevol conversa ja sigui formal o de taberna.

La gent s'acostuma a reunir a bars per veure i parlar de futbol

Després de donar-vos una mica la tabarra i sense ànims de sentar càtedra ni en paradigmes discursius ni res que s'hi acosti, m'agradaria fer-vos una petita confessió. Sóc un amant de la Lliga anglesa, la Premier League, la qual segueixo amb fervor en tota la seva embergadura i no m'agradaria pas soterrar l'especial afecte que li tinc a un equip en concret: L'Aston Villa. L'equip de Birmingham és un històric de la Premier, amb una Copa d'Europa a les seves vitrines guanyada el 1982, davant el magnànim Bayern de Múnic.

Aston Villa Football Club. Since 1874

 Els villlains, com se'ls anomena popularment, han passat una temporada difícil, amb la marxa sobtada del tècnic, Martin O'neill, per desavinençes amb la directiva del club per la mala gestió en la venda d'un dels seus jugadors franquicia, James Milner. El trasbals patit després de la fuga d'un dels més estimats entrenadors que ha tingut l'entitat, des que es fa fundar l'any 1874 (137 anys d'història), juntament amb la mala estrugança en forma de lesions de jugadors vitals per l'equip com Agbonlahor han fet que tot i la novena posició d'enguany s'hagi estat lluitant per no descendre en les darreres jornades.

Tanmateix, no tot ha sigut tan negre com us ho pinto... L'explosió del jove talent, Marc Albrighton, la consolidació del defensa Ciaran Clark o, perquè no , el descens de l'etern rival, el Birmingham, ha fet que els fidels seguidors del Villa puguin fer un balanç positiu a final de temporada. La gran campanya del golejador fitxat durant el mercar hivernal, Darren Bent, és del més destacable, enguany. Stewart Downing també ha fet les delícies a l'afició local amb les seves passades de gol.

Albrighton, Downing i Bent . Font: Birmingham Mail

El nou curs s'ha encetat amb la marxa obligada del seu entrenador, Gérard Houllier, pel seu delicat estat de salut. Recaigué de les seves dolències en el cor i es va veure forçat a plegar. Jugadors com Darren Bent s'han volcat amb la seva recuperació tot i que el tècnic de Pas de Calais prefereix guardar repòs, lluny de les banquetes. ( Visita dels jugadors del Villa a Houllier a l'hospital http://tinyurl.com/6kk2q5z )

S'ha de retocar, que no renovar la plantilla actual. Sobretot després de la venta inapelable de la seva estrella, Ashley Young, emblema dels del Villa Park i consolidat amb la selecció anglesa en l'extrem esquerre dels pross. Toca fer taula rasa i aprofitar la inversió de gairebé 20 millons d'euros per acabar de confeccionar una plantilla que capitanejarà Alex McLeish.

Young marxa després d'haver triomfat amb el Villa

Sort, Villa.

#animsAbidal

Ja ho diu l'Himne del Futbol Club Barcelona :

"Tot el camp és un clam(...) tan se val d'on venim,
si del Sud o del Nord,
ara estem d'acord estem d'acord
Una bandera ens agermana"

Ara més que mai tot el món del futbol s'ha agermanat i ha alçat les seves veus causant un clamor tan potent que inclús els rivals més acèrrims s'han pronunciat a favor de la ràpida recuperació d' Éric Abidal.

El carismàtic Éric Abidal pateix un tumor al fetge i demà serà intervingut quirúrgicament

Com bé sabeu, el lateral francès del Barça pateix un tumor al fetge i serà operat demà a les 16h. La notícia ens agafà a tots per sorpresa, uns ja feien les primeres travesses per veure quin rival li podria tocar al Barça a quarts de final de la Champions, d'altres sopaven o ja eixien cap al llit després d'un dia llarg i atrafegat.

L'impacte de la duríssima notícia esborrà els càlculs i els resultats del cap dels amants de l'esport rei. Un esglai en cada cor blaugrana aturà les rutines familiars, un moment per reflexionar i donar forçes a l'entorn d'Abi.

Twitter de Gerard Piqué on el propi jugador dóna suport al seu company, públicament:

 Tot el carinyo del món per a l'Abi. Et recuperaràs crack!! Molta força nano!! #animsAbidal 


Ens queda el consòl del suport al futbolista mitjançant les xarxes socials com Twitter , tots a l'unison crit "d'#ànimsAbidal", en el què s'hi han sumat des de periodistes fins a jugadors del Reial Madrid.

I es que , Abi, és una persona com tu i com jo i el més important és la seva salut perquè per sobre de la seva qualitat futbolística hi va la humana, i Éric Abidal, nés un clar exemple, una persona 10 i de ben segur que quan els resultats de la biòpsia surtin a la llum , tornarem a riure plegats .

Ànims Abidal!

El pastís de la Lliga

Els amics del programa ", "La Graderia" d'Ona Fm m'han inspirat una reflexió del què li queda al Barça per guanyar la Lliga 2010-2011. Han llançat la següent pregunta a través de la seva pàgina oficial de Facebook:

"Avui regalem una entrada doble pel Barça-Getafe de dissabte vinent al Camp Nou. Quina importància li doneu al partit del Barça contra el Sevilla d'avui? El Barça es juga mitja Lliga?"

Els companys de "La Graderia" proposen un debat interessant sobre el partit d'avui entre el Sevilla i el Barça

Una explicació molt dolça, pels més llaminers i que de ben segur clarificarà moltes de les opinions dividides que creuen que la Lliga ja fa dies que el Barcelona la té "al sac i ben lligada".

El Barça es  juga en les pròximes jornades, una porció important del preuat "pastís" de la Lliga d'enguany. 

Avui contra el Sevilla, es disputa un dels bocins més agredolços de la temporada. D'una banda, assaborirem un gran espectacle futbolístic , al Sánchez Pizjuán, però d'altra banda se'ns presenta la maleïda poma enverinada, un partit feixuc i ferragós, difícil de pair si se'ns complica.

Guardiola avisa :"Pasé mis peores momentos como entrenador en el Sánchez Pizjuán"  

A posteriori vindrà el Getafe, esperem que no se'ns fagi indigesta la seva visita. Últimament els de Guardiola li tenen presa la mida al conjunt de Míchel. No es pot fallar però. Són, al cap i a la fi, 3 punts igual que els de Vila-real o Sevilla.

Anirem al Madrigal on ens empatxarem de bon futbol i qui refredi més les idees s'endurà la victòria. 

El Vila-real ja li va aixafar la festa als de Guardiola davant un camp ple de gom a gom, en l'any de les sis copes.

Joseba Llorente fou el "botxí" dels blaugrana en el què havia de ser una gran festa, al Camp Nou (2009-10)

El pròxim encontre serà davant l’Almeria, no val a badar! Un dels partits més enganyosos dels que ens queden, la lluita per la  permanència contra la batalla pell títol. S'haurà de mostrar el futbol efectiu per sobre de les floritures, l'enginy per damunt de la conformitat.

I, finalment, la cirereta del pastís. Després d'uns àpats copiosos plens de lluita i cansament, haurem de guardar forçes per tombar el rival més directe, el més imprevist, el més potent a pesar de les salvables distàncies, el Reial Madrid. Disfrutar de la vetllada i certificar el títol de lliga tot passejant l’ humilitat i cavallerositat que ens dignifica.

La victòria al Bernabéu, de l'any passat fou el pas definitiu cap al títol de Lliga, a falta de la confirmació matemàtica

El Barça té una renda suficient (7 punts) com per permetre's dues ensopegades i mitja.  Ara bé, s'ha de fer el cor fort i vènçer en els pròxims i decisius compromisos. Després ens espera la glòria.  

Ah! I per acompanyar el pastís traurem el cava i brindarem per un Barça que no para de fer-nos somiar.