Jacinto Antón: "Viatge d'anada i tornada"

El passat 6 d'octubre els alumnes i professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació varem rebre la visita d'un antic alumne de la Facultat: Jacinto Antón, redactor de Cultura del diari El País guardonat el 2009 amb el I Premi Nacional de Periodisme Cultural.

Jacinto Antón redactor de Cultura de El País

Antón recordà la seva estada a la Facultat anys enrere amb força sentiment de nostàlgia i agraïment cap a totes les persones que contribuïren en la seva formació. Una formació que indicà com "Una preparació en l'àmbit emocional més que en el teorico-pràctic" i sobretot una formació que li va inspirar un grau d'avidesa per conèixer indrets , cultures i civilitzacions noves molt superior al que ell esperava quan entrà a estudiar Periodisme.
Antón, ha arribat on està gràcies a seguir les seves aspiracions i il·lusions, de tal manera que el fet d'insistir a trobar el seu camí ha originat els fruits que desitjà des del moment en que es dedicà a la professió; Uns desitjos que traslladà de l'àmbit professional a la vida quotidiana deixant clar que "Si no traicioneu els vostres somnis i persistiu en el que us agrada ho acosneguireu tot".

El pròpi periodista va recollir un seguit de vivències i aventures passant  per experiències emocionants com la troballa d'unes mòmies al caure en una fossa per accident, experiències vitals d'impacte com la seva presència en  l'hemicicle com a soldat el dia del cop d'Estat del 23-F. Fins a viure curioses experiències com el present d'un conservador de museu a petita escala , propietari d'una galeria on s'hi exposen temes relacionats amb el Mamut http://www.museodelmamut.com/ el qual li regalà a petició d'Antón un fragment de pèl de Mamut.

Ryszard Kapucinski (1932-2007)

Jacinto Antón reflexionà sobre l'essència per ésser un bon periodista. Sense allunyar-se gaire de la famosa sentència del ja desaparegut periodista i escriptor Ryszard Kapuscinski que sentenciava que " Crec que per a excercir el periodisme. primer de tot , s'ha de ser un bon ésser humà. Les males persones no poden ser bons periodistes. Si s'és una bona persona es pot intentar comprendre els demés, les seves intencions, la seva fe, els seus interessos, les seves dificultats , les seves tragèdies. I convertir-se en part dels seus destins." intentà proveir als alumnes d'un esperit de superació i de lluita aprofitant l'experiència vital pròpia i dirigint-se cap al triomf de fer el que t'agrada i trobant fórmula perquè el lector et llegeix. La diferència segons ell "preval en el grau d'emoció que  li posis en aquella informació que desitjes que agradi i i sigui llegida.

Els 5 sentits com a instrument oníric segons Antón 
El periodista de El País va saber establir un feedback força interessant entre el públic i les seves vivències.
Antón portava a sobre dos fragments embolcallats delicadament en envoltoris de plàstic en els quals trobarem d'una banda un fragment del teixit d'una de les mòmies de la fossa en la qual va caure, i d'altra banda el pèl de mamut que li regalà el propietari del Museu del Mamut de Barcelona. Inclús guardava una bala d'aquella ametralladora que mai es va disparar el dia del 23 F mentre voltava una mica desconcertat pel Congrés.
Aquells fragments al tocar-los li feien recordar els moments viscuts, era la clau que obria un mon replet de nostàlgia i reminiscència brutal. I, de fet ens acompanyà a intentar visualitzar el que ell recordava com "Experiències vitals molt pedagògiques a l'hora de comprendre el món a petita escala".

Definitivament Antón emocionà a tots els espectadors que escoltaven amb atenció en L'Aula Magna de la Facultat; Des de els professors passant pels alumnes fins arribar a commoure al degà Josep Maria Català i Domènech a qui mostrà amb cert sentiment d'agraïment i de record el seu carnet d'estudiant de primer curs de Periodisme a la UAB i qui va adjudicar-li a Antón el sobrenom d' Indiana Jones.