L'examen del segle XXI

A vegades, quan se't presenta un examen el món se't cau al damunt: Nervis, estrès, insòmni, impaciència, ansietat... Creus que tot allò que havies estudiat no et servirà de res perquè quan arribi l'hora d'empunyar el boli les idees volaran i tot el que sabies s'esborrarà de la teva memòria.
Tanmateix, un examen pot ajudar-te no només a aprendre matèria i assolir-la sinó que et pot provocar reflexions inusitades.

Múltiples emocions abans d'un examen

En l'examen d'Història de la Comunicació, tutelat pels professors Perceval i Sala, dins el Grau en Periodisme, de la UAB, se'ns presentà una qüestió al voltant d'una pregunta sobre la pel·licula "La red Social", de David Fincher La red social, candidata a les màximes condecoracions en la pròxima edició dels Óscar.

El professor Perceval ens va donar una pregunta reflexiva sobre les xarxes socials a través de la visió del llargmetratge de Fincher. La qüestió en concret era la següent:
¿QUÉ ES EL VALOR Y QUÉ VALOR LE DA A LAS COSAS Y A LAS PERSONAS ZUCKERBERG?  
Mark Zuckerberg opina sobre el film inspirat en la seva vida 

Cartell publicitari del film de David Fincher

Davant d'aquesta pregunta, concreta però a lavegada oberta vem congregar-nos diversos companys per fer un petit fòrum i desentrallar-ne la resposta. Crec qie involuntàriament i sense voler-ho la reunió que vem fer entre els col>·legues d'aula ens va ajudar més que la confecicó de preguntes en sí. Sense percatar-nos, vem utilitzar les xarxes socials per valorar una pregunta i interactuar creant un feedback molt interessant.

Adjunto la meva resposta al fòrum que vem crear:

"VALOR és la importància que se li atribueix a les coses. Els valors formen part d'una jerarquia de preferències i interessos i fan que apreciem més o menys una objecte o ésser viu. A vegades el valor, l'atribuim a les coses segons si ens proporciona un interès concret ja sigui beneficiós, productiu o a vegades , lucratiu.

Zuckerberg li dóna un valor "potencial" a les coses i a les persones. És suficientment intel·ligent com per muntar el seu "teatre" i escollir-ne els actors segons la seva vàlua, i la seva productivitat. D'acord amb el film, inicia el seu periple pel món de les xarxes socials intentant democratitzar la tecnologia i refusant ofertes de grans multinacionals, ara bé quan s'interposen els interessos emocionals i lucratius no hi ha qui l'aturi, essent capaç de trair als seus propis amics.

 Per mi les xarxes socials són molt positives pel que fa a la capacitat d'aglutinar la immediatesa d'informació i  interactivitat entre persones. A vegades passa a ser massificació i s'acostuma a excedir el fluxe d'informació que s'ofereix, deixant de banda la possibilitat de ser investigat o" espiat". Trobo que pel que fa a privacitat s'hauria de ser menys laxe i reduir el camp d'informació als qui t'interessa que hi accedeixin."


El que vull concloure és que sovint un petit gest involuntàri basat en el "joc en equip" i en la improvització col·lectiva  et pot resoldre aquells nervis, aquella ansietat i aquella impaciència d'abans de començar un examen. Potser Zuckerberg ha creat l'invent del segle XXI, però els alumnes de Periodisme poden dir que han viscut l'examen del segle XXI.